XIV Mostra de Cinema Espiritual

Dates: del 15 de novembre al 30 de novembre de 2017

CINEMA PER AL DIÀLEG I LA DIVERSITAT

Atesa la situació de bloqueig de les finances de la Generalitat imposat pel Govern de l’Estat, la Direcció General d’Afers Religiosos ha hagut de fer un esforç important per tirar endavant l’edició d’enguany de la Mostra. Però ho hem aconseguit, gràcies a la complicitat i la col·laboració de moltes persones, entitats culturals i religioses, universitats i els centres penitenciaris de Catalunya.

Enguany la Mostra acull 20 pel·lícules i un curtmetratge: destaquem el cicle dedicat a Terrence Malick a la Filmoteca; films dirigits per directors com Martin Scorsese o Mel Gibson; pel·lícules que fan visibles diferents tradicions religioses i d’altres que tenen com a fil conductor els grans aspectes que preocupen la humanitat: la vida i la mort, l’amor i la guerra, la llibertat, les malalties, els refugiats, la justícia i la solidaritat, etc.

El format cinefòrum permet la presència d’una seixantena d’especialistes en el món del cinema, professors universitaris, periodistes i membres de diferents confessions religioses, que presenten les pel·lícules i condueixen el debat posterior.

Les 69 projeccions previstes en 30 sales d’arreu del territori, repartides en 12 ciutats, posen de manifest any rere any l’èxit i la consolidació d’a quest certamen entre els principals festivals i mostres de cinema de Catalunya. D’altra banda, la celebració de la segona trobada de directors de festivals de cinema espiritual de tot el món i la participació enguany en el Religion Today Film Festival de Trento refermen el seu posicionament a nivell internacional.

Us animo a assistir-hi: fem entre tots que la Mostra sigui un aparador de la diversitat religiosa, la convivència i el diàleg interreligiós a casa nostra!

 

Enric Vendrell i Aubach
Director general d’Afers Religiosos
Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge

País:

Filmoteca de Catalunya

La pel·lícula revelació de Malick, un professor de filosofia i literatura que escrivia guions. El rebel Kit (Martin Sheen) coneix la Holly (Sissy Spacek), una jove de 15 anys, i decideix fer el que calgui per triomfar. Però un assassinat converteix tots dos joves en la font d’inspiració de tots els amants fugitius de la història del cinema. El director explica amb un to poètic un relat dur, basat en fets reals. L'estètica de Terrence sorprendrà i perfilarà el que serà un estil cinematogràfic inconfusible.

País:

Filmoteca de Catalunya

Relat visual, preciós estèticament. Ningú no és perfecte. Tothom té a dins mig dimoni i mig àngel. A Texas, el 1916, dos amants que es fan passar per germans decideixen enganyar un jove terratinent (Sam Shepard), de qui creuen que té una malaltia que acabarà amb la seva vida en un any. El noi, en Bill (Richard Gere), convenç la seva amant, l’Abby (Brooke Adams), perquè es casi amb el terratinent per aprofitar-se de la seva fortuna. Les circumstàncies imposen sorpreses explicades per la germana d’en Bill (Linda Manz). Ja no queden paradisos però queda la fotografia de Néstor Almendros.

País:

Verdi Park

Clàssic indiscutible del cinema espiritual basat en la novel·la de Gertrud Von Le Fort sobre la qual va escriure la seva obra de teatre Georges Bernanos. Homenatge a Jeanne Moreau en el paper de la mare María de la Encarnación, una de les deu monges carmelites guillotinades per la Revolució Francesa. Una història real sobre la innocència i la ingenuïtat de la fe enmig de les convulsions històriques. Un film que ens parla de la mort, la por i l’orgull espiritual.

País:

Verdi Park

Mai no és tard per al perdó i la reconciliació. Aquesta comèdia dramàtica sobre el retrobament de dues dones oposades, encara que unides pel passat que van compartir, permet mirar la vida des de l'optimisme. Una Catherine Deneuve magistral en complicitat amb Catherine Frot, que encarna una llevadora que viu feliç fins que tot comença a trontollar. Duel d'actrius que convida al canvi i la renovació, dirigit per un director expert en retrats de dones (Séraphine, Violette).

País:

Centre Passatge (Auditori de la Fundació Joan Maragall), Teatre Principal d’Olot, Centre de Lectura de Reus, Sala Zazie – Cinema Casal, Cinema Catalunya (Terrassa), Cinema els Lluïsos d'Horta, Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià, CaixaForum Lleida, Centre Catòlic de Blanes, CaixaForum Girona (Auditori de l’EspaiCaixa Girona), Centre d’estudis Cristianisme i Justícia, Universitat Autònoma de Barcelona, CaixaForum Tarragona, Centre Moral i Instructiu de Gràcia

Oscar 2015 a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El profund calat moral no només passa per una descripció de l'abast del mal al camp de concentració d’Auschwitz, sinó que també esdevé una recerca desesperada d'una gairebé impossible i religiosa bondat. La profunditat de l'abisme, el ressò dels crits de l'infern i la nit de la crueltat ho van cobrint tot. Com les foses en negre que divideixen la trama. Només s'obre una petita escletxa, potser una bogeria, potser un somriure esbossat, una llum infinitesimal. És possible rescatar la humanitat? Queda algun bri de vida en l’ésser humà?

País:

Verdi Park

Excessiva i genial pel·lícula basada en una història real. Mel Gibson és un ésser humà d'extrems, però la fe dels seus personatges forma part de la seva denominació d'origen. Durant el final de la Segona Guerra Mundial, el soldat i metge Desmond Doss es nega a agafar les armes per motius religiosos. El protagonista esdevé un heroi de guerra que odia la guerra i que salva les vides dels seus companys ferits i fins i tot dels seus enemics.

País:

Filmoteca de Catalunya

El títol de la pel·lícula fa referència a una carta del tarot del mateix nom. En Rick (representat per Christian Bale) és el rei de copes, un guionista que deambula entre l'èxit i el buit. A la veu de la consciència, recurs recurrent de Malick, s'hi uneixen les veus de les dones (Cate Blanchett i Natalie Portman), que encarnen els principis de la vida. Dividida en vuit capítols introduïts per una carta del tarot, també podem definir en vuit adjectius les crítiques aconseguides: fascinant, tòxica, audaç, decadent, onírica, perspicaç, impenetrable i beatífica.

País:

Centre Passatge (Auditori de la Fundació Joan Maragall), Centre de Lectura de Reus, Sala Zazie – Cinema Casal, Cinema Catalunya (Terrassa), Cinema els Lluïsos d'Horta, Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià, Centre Catòlic de Blanes, Universitat Autònoma de Barcelona, Centre Moral i Instructiu de Gràcia, Escola Jesuïtes Casp, Sala Maria Roser Carrau (Can Bisa) Vilassar de Mar, Auditori Blanquerna, Auditori de la Plana de l’Om de Manresa

L’Alec és un enginyer mecànic anglès amb una vida feta un embolic: sentimentalment va de parella en parella; el seu negoci –una botiga de reparació d’aparells elèctrics– és una ruïna i, per si no n'hi hagués prou, és addicte a les apostes. Quan tot s'esfondra, apareix un oncle-àngel que li proposa una opció per salvar-lo de l'enfonsament. Després de l'èxit de Maktub, Paco Arango es mou entre la comèdia i el drama, el realisme màgic i l'efectivisme hollywoodià. La intenció és clara: commoure els cors per ajudar en la lluita contra la malaltia i el dolor, especialment dels nens.

País:

Verdi Park

Interpretació lliure dels atemptats terroristes que van tenir lloc el 16 de maig de 2003 a Casablanca. Un grup de joves, entre ells dos germans, que viuen en un barri de barraques de Casablanca són reclutats per un imam i adoctrinats per convertir-se en bombes humanes. Una anàlisi dels processos de radicalització on conflueixen causes econòmiques, socials i religioses. Cinema imprescindible per comprendre les arrels del mal i enfrontar-s’hi.